Tannka

Amb lleu silenci,
les rieres segueixen
el seu curs plàcid
envers la mar frisosa
d'una aigua fugitiva.

Tannka

La tarda escampa,
per les silents planures
una llum fràgil.
els ulls, eixuts, destrien
camins de rogencs núvols.

Tannka

-Tarda ferida.
Les deus perfan el càntic
del bleix de l'aigua.
Els crepuscles enyoren
gesmils i alfàbegues.

Haikú

Dues espurnes
talment pedra foguera
l'esclat del dia

Tannka

TARDOR

Clivella el vespre.
Ràfecs de vent indòmit,
despullen arbres.
Cauen tèrboles fulles
de les branques nafrades.

Haikú

NOVEMBRE

Ara els capvespres
esdevenen fugaços,
talment la vida.