dimecres, 28 d’abril del 2010

Maria de Mar Bonet

En el Mediterrani
Autor: Georges Moustaki
Adaptació al català: Pelai Ribas


En aquest gran estany on juguen nens d'ulls negres
hi ha tres continents i una història de segles
els profetes, els déus, el Messies i tot
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

hi ha l'olor de sang que flota per les ribes
països masegats plens de fondes ferides
i illes amb trinxeres i murs que són presó
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

hi ha oliveres mortes pel foc de tants canons
allí on va aparèixer el primer dels coloms
i pobles oblidats que les guerres han fos
hi ha un bell estiu que no tem la tardor
en el Mediterrani

en aquest gran estany hi vaig jugar de nen
els peus sempre en remull, hi respirava el vent
els meus companys de joc avui ja s'han fet grans
i el món té abandonats a molts dels seus germans
en el Mediterrani

sobre l'Acròpolis el cel està de dol
i llibertat ja no es pot dir en espanyol
Barcelona i Atenes són sempre a l'horitzó
d'aquest estiu tan bell que no tem la tardor
en el Mediterrani.


En Méditerranée
Autor: Georges Moustaki

Dans ce bassin où jouent
Des enfants aux yeux noirs,
Il y a trois continents
Et des siècles d'histoire,
Des prophètes des dieux,
Le Messie en personne.
Il y a un bel été
Qui ne craint pas l'automne,
En Méditerranée.

Il y a l'odeur du sang
Qui flotte sur ses rives
Et des pays meurtris
Comme autant de plaies vives,
Des îles barbelées,
Des murs qui emprisonnent.
Il y a un bel été
Qui ne craint pas l'automne,
En Méditerranée.

Il y a des oliviers
Qui meurent sous les bombes
Là où est apparue
La première colombe,
Des peuples oubliés
Que la guerre moissonne.
Il y a un bel été
Qui ne craint pas l'automne,
En Méditerranée.

Dans ce bassin, je jouais
Lorsque j'étais enfant.
J'avais les pieds dans l'eau.
Je respirais le vent.
Mes compagnons de jeux
Sont devenus des hommes,
Les frères de ceux-là
Que le monde abandonne,
En Méditerranée.

Le ciel est endeuillé,
Par-dessus l'Acropole
Et liberté ne se dit plus
En espagnol.
On peut toujours rêver,
D'Athènes et Barcelone.
Il reste un bel été
Qui ne craint pas l'automne,
En Méditerranée.


Melina Mercouri


Georges Moustaki-Giorgos Dalaras

dimarts, 27 d’abril del 2010

dimecres, 14 d’abril del 2010

Haikú

Et reseguia
com ànima errívola,
rosa secreta

Haikú

Vergers floreixen.
S'ordeix abril, amb heura,
vestits de festa

Haikú

Ben endins dels ulls
perviu una guspira
de felicitat